CRONIQUES

1r ESO

El primer dia de primer vaig arribar a classe i tots els meus companys es van sorprendre en veure'm ja que era el més alt encara que em vaig quedar estancat en aquesta alçada fins avui i em havia canviat la veu ja em afaitava ja que vaig fer el canvi durant l'estiu. Jo tenia por del canvi que suposava l'escola a l'institut perquè els més grans que anaven amb nosaltres a l'escola ens espantaven i ens deien que a l'institut es pegava als de primer, però era fals.
Tot just començar la primera classe un professor ens va manar a classe i quan jo em vaig ficar a l'aula em va dir que em fos al meu curs, llavors li vaig dir que jo anava a aquest curs i no s'ho va creure i em va dir que m'esperés a Blanca Delso que era la meva tutora que l'hi anava a preguntar i quan li va dir el meu nom ella miro la llista i va dir que si que era d'aquesta classe. El professor va dir que semblava de segon o tercer de la això i no de primer. Això em va fer sentir-me més gran. El primer dia no va passar res va ser tot bé. La resta de dies van ser amb normalitat.
Jo com era un trasto no parava de fer males passades una d'elles va ser que va venir una substituta d'un professor de matemàtiques que es va posar malalt i parlava molt baixet i semblava tenir por. Jo vaig agafar una goma i la vaig llançar contra la pissarra on estava ella escrivint, llavors tots els altres van començar a llançar boles de paper, ella va sortir de l'aula plorant i ja no va tornar més. Vi Cristòfol que és el subdirector de l'institut que fa més por que cap dels altres, encara que sigui una meravellosa persona i ens va castigar a tota la classe a veure uns vídeos sobre gent pobre ia fer resums.
En aquests temps tots els companys sortíem junts ja que així ens sentíem més segurs i en el grup manava jo ja que era el més alt i fort del grup, vaig començar a aprofitar-d'això creient que així em respectarien més i demostraria per que manava jo i no ningú més, sense pensar les conseqüència que han tingut en el futur. Així que vaig començar a riure ia posar malnoms d'uns i d'altres. A l'institut cada dia era un problema diferent amb baralles de nens però baralles per tonteries com treure pilotes, l'entrepà o els bolígrafs o per insultar i posar malnoms com "boca xancletes, celles, cavall, moc, unicellat, gripau, banc, peus ... ".
A casa no tenia problemes no tocava llibres em passava el dia jugant a la play station 2 i portava totes les assignatures aprovades.
L'institut seguia el seu curs jo anava a classe i cap a una darrere l'altra, ja que sempre he estat una persona bastant nerviosa. Però com que aprovava els exàmens no passava res pensava jo. Al final del curs les vaig aprovar totes i no em passi un tros d'estiu d'aquí cap allà i això que els meus pares en aquests temps no em deixaven sortir massa.















2n ESO

Començava el meu segon any a l'institut i jo anava confiat el primer dia vaig mirar en què classe em tocava i vaig entrar altra vegada a tornar a veure els meus amics, els quals em tenien por i jo em pensava que això era respecte. El segon dia de segon li vam ficar un laxant a un company a la beguda que es va beure, es va passar dos dies sense venir a l'institut. Vaig començar a fer-me famós per les bromes que cap i per les males passades i tots volien anar a la meva classe jo em pensava que bé que tots volen ser els meus amics, mica més tard em donaria compte que no era així.
A meitat de curs va venir un italià que jo anomenava "mafiós" o "màfia italiana" i que era més tres anys més gran que nosaltres i amb aquest vaig començar a fer males passades com llançar una bomba fètida a les escombraries de la classe o posar-li escarabats i aranyes a la motxilla a un company. Eren bromes pesades que ens feien riure durant un dia. Però va començar a voler treure'm el comandament en el grup i acabi discutint i pegant-li i fent-li sang al nas ia la boca, ara em penedeixo d'això. Per això vaig estar castigat copiant "no enganxar més als meus companys de classe" dues setmanes a l'hora del pati. Al temps el va complir els setze anys i va fer una cosa que al final el van acabar expulsant.
A poc a poc els companys van començar a discutir i fer cada un el seu grup i van fer un que em van deixar fora a poc a poc sense que em donés compte i vaig començar a quedar-me sol a poc a poc.
El curs va ser passant progressivament jo anava aprovant i comportant-se igual de malament que sempre. Ho vaig aprovar tot i quan va acabar el curs em vaig altre estiu perfecte.



























3r ESO

Aquest curs va influir moltíssim en la meva aquí és quan després de quedar-me sense amics i sense ningú van començar totes les coses, sobretot psicològiques.
Tot començava com un any com qualsevol altre encara que això no fos així. El curs va ser passant començava a fer tonteries però ningú no volia saber res de les meves tonteries perquè era un curs que començava a ser difícil i jo no em donava compte i suspenia i em donava igual. Vaig començar a ajuntar-se amb males influències per no dir que en aquella època jo era una mala influència ara molts es riurien però aquí segur que no. Començava a fer cada vegada males passades més grans. Fins que un dia, el de les paelles que es celebra a l'institut vaig anar a dinar al telepizza i anant encreuament una mirada amb una noia i vaig començar a parlar amb un amic seu i que era meu i quan deixi de parlar amb el vaig anar al telepizza com una cosa normal vaig demanar la pizza i me la vaig menjar amb alguns companys. No sabia el que em passava però no em podia treure del cap a la noia i la seva mirada. Estava desganat només volia escoltar música i pensar-hi, només volia veure-la.
Un altre dia em vaig trobar l'amic que la coneixia i ho vaig explicar, ell em va dir que em portaria fins a ella i que me la presentaria. Quan vaig estar davant d'ella me la van presentar i de sobte quan vaig anar a parlar amb ella no em sortia la veu no es no podia parlar i jo no entenia perquè el cor em anava a dos-cents per hora i el pitjor és que no sabia per que em passava això. La primera vegada és una mica ridícul perquè jo mai havia anat a per cap noia, ni havia estat amb ningú. La vaig acompanyar a casa i em va donar un petó als llavis i nose em va fer com pessigolles als llavis. Però res aquesta relació va ser curta i res em va agradar. Vaig començar a experimentar canvis només em fixava en les noies se m'anava la mirada involuntàriament cada vegada que passava una.
El curs va ser passant jo només anava darrere de noies i no cap res així que em van caure sis i va ser la primera vegada que vaig anar a setembre i les vaig acabar aprovant totes. Va ser un estiu diferent.






















4t ESO

Jo no havia après que si no estudies vas a setembre va ser un altre curs en el qual no vaig fer res de res ja ni tan sols em portava malament a classe ja que estava més temps fora que dins sense atendre'm a les conseqüències.
Anava suspenent i em feia igual per que l'únic que em importaven eren les noies i tenir núvia.
Aquest any vaig tenir diferents núvies però hi va haver una amb la qual mai havia tingut aquesta relació tan apassionada i duradora però no va acabar quallant i acabem com la resta tallant. Va ser la que em va obrir del tot les portes al que pensaven les noies, però va ser molt apassionada per a aquest moment.
Aquest any senzillament no vaig fer res a l'institut.
A casa començava a discutir amb els meus pares era discussió per dia i per segon. Sempre volent tenir jo la raó i encara ara penso que tenia la raó.
Suspendre cinco però al setembre els professors van decidir que repetís per no haver-me comportat i madurat.
Gràcies a això vaig obrir els ulls.

































4t ESO

Cristóbal i Vilaplana em van oferir un lloc en el PDC però jo vaig rebutjar i em van dir que no anava a fer res aquest curs i que no m'ho anava a treure.
Abans de començar aquest curs em vaig posar a pensar sobre que havia estat la això i em vaig començar a donar compte de moltes coses i de molts errors i cap encert.
La meva ruïna quan vaig començar a quedar-me sense amics a causa de no ser un bon company em van deixar a un costat i ara les conseqüències són que no tinc amics i els que tinc m'he de acoblar i no és molt agradable no encaixar en cap lloc i anar de carreta sempre. Cap dels meus companys em té confiança ja que encara em tenen por.
Una altra cosa de la qual em penedeixo és no haver estudiat i haver-me convertit en un pallasso sense gràcia. Els meus companys cada un tira per una banda tots estudiant tots volen i seran alguna cosa a la vida, tots estaran preparats per afrontar les adversitats jo m'he quedat estancat i no puc avançar ja que la corda se m'ha quedat curta. En els moments en que hauria d'haver estudiat jo estava buscant noies i fent el tonto i fa mal veure que tots els del teu voltant seran algú i veure avançar i la teva tenir assumit que no seràs ningú.
Un altre error va ser no respectar als professors haver pensat que tots són uns pringats i que no tenen família per que són babaus i s'han passat la vida estudiant i ara veure que ells poden decidir si volen una família o no i el teu saber que el dia de demà no podràs tenir una família perquè no tindràs per mantenir-los i que aquest estudi ha valgut la pena i que no era més que enveja sense adonar-me'n.
Més coses de les que em penedeixo en haver-me ficat amb les vestimentes de la gent quan jo no vestia millor. Les vestimentes no tenen res a veure amb com és la persona en realitat i que potser vesteix així o sempre igual per que la seva família no té per vestir i es maten per poder pagar els llibres perquè no acabin com ells i que gent com jo no els acabi marginant. Potser eren les millors persones o els més simpàtics, llestos, o que més em haguessin convingut i jo només perquè no creguessin que també sóc un d'ells rebutjar i ser el cap dels seus rebuigs. I segurament la gent que no es preocupa per la vestimenta sinó per com és per dins la persona, sigui la gent que convingui en aquest món ia les quals li donem l'esquena.
Després em penedeixo d'haver discutit dia rere dia amb els meus pares quan són els únics i els que sempre han i van a estar al costat meu escoltant. I els que sempre anem a tenir i l'única cosa de veritat preuat que tindrem en la nostra vida la família que cada un vol fer-se (família no és només de sang) i els pares. Els meus pares ara en els mals temps estant sense feina em pagaven l'acadèmia que jo no aprofitava sense adonar-me que feien el que fossin per la meva sense que dels meus llavis sortís mai un "gràcies" o una ganyota d'alegria o d'agraïment sempre aquestes mirades de menyspreu creient-nos més que ells i que són vells per entendre'ns però la qüestió no és que ens entenguin o els entenguem és que els vulguem i aprofitem i apreciem cada moment amb ells i que de tant en quan els intentem agrair el que fan amb alegria per més que només li donem disgustos.

Fins aquí em volia disculpar de tots.
Després d'haver pensat això vaig començar el curs, vaig començar a aprovar a treure bones notes i va ser un curs força diferent encara que sempre tenia i tindré recaigudes. Però em llevava i espero aixecar-me.
Ho vaig aprovar em va tocar una classe bastant bona amb bona gent però amb el que havia estat jo abans també i el pitjor és que són nois llestos i amb molt de futur i jo esperava que no els passés el mateix que em va passar a mi