LA BATALLA DE MURET

Pere el Catòlic, desoïnt els consells de Ramon VI de Tolosa planteja una batalla sense esperar que arribi tot el seu exèrcit, doncs els reforços que porta Hug de Montcada encara eren de camí. El rei vol que el seu exèrcit es compari en valentia amb la fins llavors invencible cavalleria francesa, sense fortificar el camp i pretenent vèncer a camp obert, i la seva vàlua com a cavaller canviant-se l'armadura amb un dels seus homes per enfrontar-se com a simple cavaller amb Simó de Montfort.
"En Simon de Montfort era en Murel be ab .DCCC. homens a caval tro en .M., e nostre pare vench sobr'ell prop d'aquel loch on el estava. E foren ab el d'Aragó don Miquel de Luzia, e don Blascho d'Alagó, e don Roderich de Liçana, e don Ladro, e don Gomes de Luna, e don Miquel de Roda, e don G. de Puyo, e don Azmar Pardo, et d'altres de sa maynade molts qui a nos no poden membrar : mas tant nos membre que'ns dixeren aquels que'y avien estat, e sabien lo feyt, que levat don Gomes, e don Miquel de Roda, e Azmar Pardo, e alguns de sa meynade que'y moriren, qu'els altres lo desempararen en la batalla, e se'n fugiren : hí de Catalunya En Dalmau de Crexel, e N'Uch de Mataplana, e En G. d'Orta, e En Bernat dez Castel bisbal, e aquels fugiren ab los altres. Mas be sabem per cert que don Nuno Sanxes, e En G. de Montcada que fiyl d'En G. R. e de Na G. de Castelviy, no foren en la batayla, ans enviaren missatge al Rey que'ls esperas, e'l Rey no'ls volch esperar : e feu la batayla ab aquels qui eren ab el."
la Batalla de Muret, segons el Llibre dels Feyts
La cavalleria francesa s'organitza en tres esquadrons. La primera de les tres escomeses dels francesos és resposta per les tropes de Ramon Roger I de Foix, però han de replegar-se ràpidament, davant la impetuositat de la cavalleria francesa, i les tropes del rei prenen el relleu. Els francesos, amb la seva gran maniobrabilitat mantenen l'avantatge numèric en les dues següents escomeses i no permeten el reagrupament dels aragonesos.
L'objectiu de Simó de Montfort era matar al rei a qualsevol preu i així ho va encarregar a dos dels seus cavallers, Alain de Roucy i Florent de Ville, que abaten primer al cavaller que vesteix l'armadura reial, i després al propi rei, quan aquest es descobreix al crit de El rei, heus-el aquí!
La notícia de la mort de Pere el Catòlic escampa el pànic entre la resta de l'exèrcit, que es veu sorprès per un atac de flanc del de Montfort, i els cavallers catalans emprenen la retirada. L'exèrcit tolosà, que encara no havia participat en la batalla, veient-se desbordat per l'allau d'aragonesos i catalans que fugen desordenadament, fuig igualment sense atacar, i és encalçat pels cavallers francesos, provocant unes baixes que es calculen d'entre 15.000 a 20.000 homes. El fill de Pere I, el futur Jaume I de 6 anys va ser capturat.
Conseqüències
Simó de Montfort va guanyar la batalla, convertint-se així en duc de Narbona, Comte de Tolosa i vescomte de Besiers i Carcassona. Malgrat que el fill de Ramon VI, Ramon VII, va arrebassar en poc temps el poder a Simó de Montfort, aquesta batalla va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana a Occitania. Pere el Catòlic havia aconseguit el vassallatge del Comtat de Tolosa, de Foix i de Comenge.
El papa Innocenci III obligà a Monfort a cedir la tutela de l'infant Jaume als Cavallers Templers d'Aragó i Catalunya, mestre dels quals era Guillem de Mont-rodon, que l'instruiren com a rei al Castell de Montsó, mentre el regent, Sanç de Rosselló es disputava la sobirania amb l'oncle de Jaume, Ferran d'Aragó. En el moment més crític, en el que els nobles de Catalunya estaven a punt d'encetar una guerra civil pel control de la sobirania en contra dels d'Aragó, Jaume, amb nou anys d'edat i aconsellat pels cavallers templers, va pendre el control de la Corona i tots els nobles van tornar a jurar fidelitat al rei. En endavant l'expansió catalana de Jaume el Conqueridor es dirigirà a Valencià i a les illes mediterrànies.
A Occitània, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la inquisició i dirigida pels monjos dominicans. Els darrers nuclis de càtars es van refugiar a les altes valls del Pirineu i molts es van escapar cap a Catalunya. Lleida, Puigcerdà, Prades o Morella es van convertir en centres de càtars occitans. A Morella hi va viure un dels darrers càtars coneguts, Guilhem Belibasta. L'heretgia càtara va ser finalment aniquilada després d'anys de croada.

http://webs.uolsinectis.com.ar/jsanto/images/aragonsigloXII.jpg
http://elnoticiario.baells.tk/img_noticiario/jaimeprimero.jpg